Diuen que la muller del Cèsar no només ha de ser-ho, sinó també parèixer-ho. També diuen que entre callar i parèixer un bacora, i parlar i demostrar-ho, és millor estar callat. En este món d’aparences no importa ser o no ser, sinó donar a creure.
Este lema el porta per bandera el PP novelder i, en conseqüència, l’Ajuntament de Novelda, quan decideix ajudar els xiquets amb risc de pobresa a través d’una empresa de càtering, en comptes d’organitzar una escola d’estiu amb menjador, com faran a Elda o a Petrer.
Segons el regidor d’Hisenda, Rafael Sáez, l’objectiu és evitar que estos xiquets queden marcats de per vida per acudir a un lloc on dispensen menjar. El problema, per tant, per a Sáez i per al PP, no és la pobresa, sinó què diran si saben que sóc pobre.
Esta decisió, la de dur menjar casa per casa, també implica unes altres coses. Implica entendre que la pobresa no és circumstancial, sinó estructural. I que, per això, no es planteja que eixos xiquets puguen millorar la seua formació per a aprendre, ells soletes, a tindre més recursos per al seu futur. Implica, a més, assumir que la pobresa és una condemna de la qual no es pot eixir: que qui és pobre, ho és per sempre i també ho seran els seus fills. I que al màxim que pot aspirar és a dissimular -ho. Ha pensat Sáez alguna estratègia per a distraure el veïnat mentre l’empresa de càtering dispense el menjar?
Per al PP novelder, el problema de la pobresa (que ja afecta el 27% dels xiquets valencians!) no és greu per se, sinó per estètica. Com en el Llàtzer de Tormos, els suggerisc que també repartisquen furgadents per a fer la impressió que els qui no han menjat tenen restes de carn entre els queixals.
I, a més, el PP novelder és incapaç de concebre que una escola d’estiu seria una oportunitat per a millorar, i no un estigma per al qui no té. Una oportunitat per a impulsar l’educació, per a generar treball (encara que siga estacional) i, sobretot, per a deixar ben clar que el seu objectiu seria lluitar contra la pobresa. Però no. Què es pot esperar dels qui viuen dia sí, dia també, immersos en escàndols de corrupció? Què es pot esperar dels qui usen les institucions per a col·locar gent afí?
En Compromís ho tenim molt clar. Res de res. Només esperar que se’n vagen i que s’enduguen la seua praxi política de rics per a rics, d’esquilmar la classe mitjana fins a reduir-la a la insignificança, i d’afonar en la pobresa els qui no han pogut evitar els efectes de la crisi. Que se’n vagen amb els seus cotxes cars, jubilacions daurades, càrrecs en empreses energètiques i sobresous en B. I que aparencen tant com vulguen. Perquè, a estes altures, ells ja no enganyen a ningú.
