Pena, llàstima i desil·lusió. Amb estes tres paruales es podria descriure perfectament el sentiment que em va quedar el passat dimarts després del plenari. He de dir que durant la sessió esta no era ni per casualitat la sensació que tenia. Havia sigut un plenari amb controvèsia i posicions encontrades però s’havia produït el consens en una moció. Una moció presentada per tota l’oposició en el conjunt i que havia estat esmenada en la seua totalitatper l’equip de govern però finalment havia estat aprovada per unanimitat gràcies a un exercici de diàleg. Què bonic, els polítics novelders sabem parlar entre nosaltres, mostrar les nostres posicions i arribar a acords. No és eixa la finalitat per la que es va inventar la democràcia a l’antiga Grècia? Poc em va durar l’alegria. Va ser tot una il·lusió falsa, ja que a les dotze en punt l’alcalde, el no adscrit Armando Esteve, va tornar a donar per acabada la sessió plenària dinamitant una volta més els acords de nou presos a la Junta de Portaveus. És més, no va deixar a una portaveu que sol·licitava una qüestió d’orde formular-la i va alçar la sessió. Amb este acte, Armando Esteve, vulnerava els drets dels regidors a plantejar estes qüestions i ser contestats pel secretari. L’alcalde va preferir la bronca al consens, la crispació al diàleg.
Sabia que amb la seua acció destrossava tots els ponts construïts entre tots, per ell també, donant una nova mostra del nul valor de la seua paraula. Acabar la sessió plenària a les dotze invocant una unitat d’acte sobre els acords del ple al torn de preguntes, quan justament en este punt no es pren cap acord, és una provocació innecessària. Amb esta actitud seua de piròman, ja coneguda, l’alcalde fa que la Corporació Municipal aparega als ulls de les novelderes i els novelders com un galliner on només es discutix i es fa espectacle. D’esta manera la vida política del nostre poble es desacredita i perd valor davant dels nostres veïns i veïnes. I tots sabem que esta és una situación preocupant. Per desgràcia, quan això ocorre, l’experiència ens diu que només guanyen les propostes més extremistes. Propostes amb les que pareix que Armando Esteve es troba molt còmode, ja que ha passat de pertànyer a un partit com UPyD que en els seus inicis es definia com a socialdemócrata a un altre com és Ciudadanos que no ha tingut cap problema a pactar amb l’extrema dreta a Andalusia o abandonar el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Un partit que es declara constitucionalista i no para de reclamar la igualtat entre tots els espanyols i que, en canvi, pretén derogar les lleis d’igualtat de gènere o LGTBI. Les contradiccions van amb el gènere humà, però, se’n poden tindre de tan grosses?
En definitiva, no es pot ser alcalde i faltar tant a una paraula donada, trencant els consensos i acords. No es pot ser tan voluble. No es poden vulnerar els drets dels votants de Novelda i molt menys es mereixen un espectacle com el que munta l’alcalde al final dels plenaris.