Com més complexa és una situació, més necessari es fa tindre un full de ruta fiable capaç de superar-la. Quan el PP va accedir al govern municipal de Novelda el maig de 2011, havia tingut temps de sobra –tota una legislatura– per a analitzar en profunditat les dimensions d’esta crisi econòmica i plantejar polítiques que ens ajudaren a deixar-la arrere. Almenys, això ens volien fer creure, quan l’aleshores candidata, Milagrosa Martínez, posava ben tesa davant dels fotògrafs just a la porta de l’oficina de l’INEM, emulant l’actuació que també protagonitzaria el seu líder, Mariano Rajoy, amb la mateixa falta de resultats. Perquè, com sabem, l’èxit electoral del PP no ha comportat cap alteració màgica de les coses: ni sabien com frenar la destrucció d’ocupació, ni tan sols havien dissenyat cap fórmula per a intentar-ho.

Però no passava res: a Novelda, igual que al conjunt d’Espanya, el PP sabia que podia confiar en una immillorable coartada per a justificar la seua incapacitat: l’herència rebuda. Al·ludir insistentment a això ha sigut, per a ells, un autèntic baló d’oxigen, al qual encara recorren sense patir ni un poquet de vergonya. Ara bé: a punt de complir la mitat de la legislatura, el conjunt de la ciutadania esperaria que ja haguera arribat l’hora de deixar de mirar al passat i, en canvi, estigueren procurant una solució per al present i el futur immediat, tan plens els dos de penombres.

Just al contrari, la nostra quotidiana realitat s’obstina en una evidència palmària: el PP no té cap full de ruta, ni té cap brúixola que ens indique per a on està el camí d’eixida. Vam passar el primer any de mandat de Milagrosa mirant arrere i parlant dels jornals dels regidors, com si qualsevol d’eixes dos coses poguera arreglar res. I miren, no: en el passat no es van fer bé les coses, els novelders i les novelderes ben clar que ho van constatar en les urnes i estar mencionant-lo dia sí, dia també, no és més que una excusa de mal pagador. I centrar el debat polític, com es va fer, en aspectes tan poc substancials com el jornal dels regidors no és més que una magnífica manera de perdre el temps i no avançar en res.

Suposàvem, o més aïna volíem suposar, que, a partir del segon any, les coses canviarien. I sí, han canviat. Però a pitjor. Ara, el centre de la política noveldera s’ha desviat i apunta, inexorablement, cap a les acusacions de corrupció de l’actual alcaldessa, Milagrosa Martínez (per a la qual la fiscalia anticorrupció demana onze anys de presó i trenta-huit d’inhabilitació) i cap a la descomposició interna del PP, evidenciada en la batalla de la successió entre Rafael Sáez i Valentín Martínez, i en la divisió entre els regidors favorables i els contraris a l’antiga presidenta de les Corts. L’últim episodi d’este enconat conflicte ha sigut la dimissió, hui mateix, de José Miguel López, fins ara regidor de Joventut i Medi Ambient, dimissió que ha hagut de comunicar a les portes de l’Ajuntament per a evitar ser tutelat per l’alcaldessa.

En este caldo de cultiu, resulta bastant fàcil imaginar que ajudar la gent del poble a superar la crisi no deu ser una de les prioritats de l’equip de govern. Entre els conflictes interns, la lluita per la successió,els estudis de francés i els lícits moviments per a evitar acabar en la presó, suposem que ja acumulen prou maldecaps. Enmig de tot açò, encara tenen la barra de condimentar alguna intervenció amb crítiques explícites a l’herència rebuda, com si repetir de nou la mateixa cançoneta poguera ajudar-nos en res, quan està ben clar que no. Observar el present, diagnosticar-lo i proposar respostes. Preocupar-se pels problemes de les persones i intentar resoldre’ls. Assajar fórmules per a eixir avant, encara que fracassen. Eixe, i no altre, hauria de ser el full de ruta del govern municipal de Novelda. Vorem què fan. Encara tenen dos anys per a determinar quina és l’herència que ens deixen.

Juli Martínez Amorós, Bloc-Compromís de Novelda
Juli Martínez Amorós, Bloc-Compromís de Novelda

 

NOVELDA SIN RUMBO

Cuanto más compleja es una situación, más necesario se hace tener una hoja de ruta fiable capaz de superarla. Cuando el PP accedió al gobierno municipal de Novelda en mayo de 2011, debía haber tenido tiempo de sobra -toda una legislatura- para analizar en profundidad las dimensiones de esta crisis económica y plantear políticas que nos ayudaran a dejarla atrás. Al menos, eso nos querían hacer creer, cuando la entonces candidata, Milagrosa Martínez, posaba bien tiesa ante los fotógrafos justo en la puerta de la oficina del INEM, emulando la actuación que también protagonizaría su líder, Mariano Rajoy, con la misma falta de resultados. Porque, como sabemos, el éxito electoral del PP no ha comportado ninguna alteración mágica de las cosas: ni sabían cómo frenar la destrucción de empleo, ni siquiera habían diseñado ninguna fórmula para intentarlo.

Pero no pasaba nada: en Novelda, igual que en el conjunto de España, el PP sabía que podía confiar con una inmejorable coartada para justificar su incapacidad: la herencia recibida. Aludir insistentemente a esto ha sido, para ellos, un auténtico balón de oxígeno, al que todavía recurren sin tener ninguna vergüenza. Sin embargo, a punto de cumplir la mitad de la legislatura, el conjunto de la ciudadanía esperaría que ya hubiera llegado la hora de dejar de mirar al pasado y, en cambio, estuvieran procurando una solución para el presente y el futuro inmediato, tan llenos ambos de penumbras.

Justo al contrario, nuestra realidad cotidiana se obstina en una evidencia palmaria: el PP no tiene ninguna hoja de ruta, ni ninguna brújula que nos indique por dónde está el camino de salida. Pasamos el primer año de mandato de Milagrosa mirando atrás y hablando de los sueldos de los concejales, como si cualquiera de estas dos cosas pudiera arreglar algo. Y miren, no: en el pasado no se hicieron las cosas bien, los y las noveldenses lo constataron bien claro en las urnas y estar mencionándolo día sí, día también, no es más que una excusa de mal pagador. Y centrar el debate político, como se hizo, en aspectos tan poco substanciales como el sueldo de los concejales no es más que una magnífica manera de perder el tiempo y no avanzar en nada.

Suponíamos, o más bien queríamos suponer, que, a partir del segundo año, las cosas cambiarían. Y sí, han cambiado. Pero a peor. Ahora, el centro de la política noveldense se ha desviado y apunta, inexorablemente, hacia las acusaciones de corrupción de la actual alcaldesa, Milagrosa Martínez (para quien la fiscalía anticorrupción pide once años de prisión y treinta y ocho de inhabilitación) y hacia la descomposición interna del PP, evidenciada en la batalla de la sucesión entre Rafael SáezValentín Martínez, y en la división entre los concejales favorables y los contrarios a la antigua presidenta de Les Corts. El último episodio de este enconado conflicto ha sido la dimisión, hoy mismo, de José Miguel López, hasta ahora concejal de Juventud y Medio Ambiente, dimisión que ha tenido que comunicar a las puertas del Ayuntamiento para evitar ser tutelado por la alcaldesa.

En este caldo de cultivo, resulta bastante fácil imagina que ayudar a la gente del pueblo a superar la crisis no debe ser una de las prioridades del equipo de gobierno. Entre los conflictos internos, la lucha por la sucesión, los estudios de francés y los lícitos movimientos para evitar acabar en la prisión, suponemos que ya acumulan demasiados problemas. Entre todo esto, todavía tienen la cara de condimentar alguna intervención con críticas explícitas a la herencia recibida, como si repetir de nuevo la misma canción pudiera ayudarnos en algo, cuando está bien claro que no. Observar el presente, diagnosticarlo y proponer respuestas. Preocuparse por los problemas de las personas e intentar resolverlos. Ensayar fórmulas para salir adelante, aunque fracasen. Esa, y no otro, debería ser la hoja de ruta del gobierno municipal de Novelda. Veremos qué hacen. Todavía tienen dos años para determina cuál es la herencia que nos dejan.

 

Juli Martínez Amorós

Bloc-Compromís de Novelda