Com ja han pogut descobrir per coses com ara el començament del col·legi de vesprada, que cada vegada es fa més prompte de nit o perquè ja han passat les festes de La Garrova, ens trobem al mes d’octubre. Un mes on la majoria dels nostres polítics parlen valencià per obra i gràcia de la festa de tots el valencians el dia 9 cosa que per altra banda no fa mal a ningú. Al voltant d’esta festa ens recorden l’entrada de Jaume I a València, la posterior creació d’un regne sobirà i el naixement dels valencians com a poble europeu. Ens parlen de sentiments i tradicions, llengua i cultura, però en un món complex i globalitzat com l’actual estos conceptes se’ns queden curts per trobar solucions als nostres problemes.
Els valencians som un poble divers amb moltíssims aspectes i particularitats com el lloc de naixement o la llengua parlada habitualment, però tenim uns entrebancs comuns per tal de desenvolupar-nos i fer créixer la nostra activitat econòmica. Efectivament estic parlant del nostre finançament, més ben dit, l’infrafinançament que patim, el que ens convertix en l’única comunitat autónoma pobra que paga a d’altres que sóm més riques, i en això sí que ens iguala tots els que vivim al País Valencià. Afegim, a més, la pèrdua d’un sistema financer propi propiciat per un seguit males gestions influïdes per nocives decisions polítiques que ara paguem a parts iguals tots les families, el nostre teixit industrial i els autònoms. De la mateixa manera també ens trobem amb el Corredor Mediterrani, eixe que mai arriba, i que ens connecta amb Europa, destí principal de les nostres exportacions, degollat pels peatges i una xarxa ferroviària deficient, sense alta velocitat, sense ample europeu i sense connexió amb ports i aeroports. I com no incloure en esta llista la Marca València, això que ens ha fet famosos a tot l’estat i qui, possiblement molt mes enllà. No parle d’una altra cosa que de la corrupció i tot el que d’ella es deriva. Eixa activitat exercida per uns pocs amb poder que, amb l’ajuda de gracietes i acudits, vol convertir-se en un sinònim més de valencià.
És tot això el que ens ha d’unir als valencians. Uns interesos comuns per tal de desenvolupar-nos com a persones i com a poble. Unes reivindicacions i unes necessitats que se’ns dubte ajudaran a fer progressar la nostra activitat econòmica, social i cultural. D’esta manera podrem eixir de l’oblit en el que estem codemnats i podrem presentar-nos davant del món en condicions d’igualtat.
El que ha de definir la identitat valenciana ha de ser un futur prometedor i encoratjador i no un passat remot. Perquè, de fet, molt pocs dels que estem ara aquí som descendents d’aquells que van vindre amb Jaume I i per contra, en som majoria els que volem fer d’esta terra un lloc on desenvolupar el nostre treball, les nostres vides i les nostres il·lusions.
Vicent López Palomares
regidor de Compromís per Novelda