El passat juliol, en aquest mateix espai, parlava de la necessitat d’aprofundir en les polítiques d’austeritat. Totes les administracions locals, llevat d’honroses excepcions, han hagut de posar en marxa mesures d’aquesta naturalesa. Les administracions majors, la de l’Estat i la de la Generalitat ens han deixat de la mà, en forma de reduccions pressupostàries d’importància o d’incompliments legislatius d’abast de manera irresponsable, malgrat que som els ajuntaments qui, en fer-nos càrrec d’una pila de serveis de “manera impròpia”, els estem estalviant des de fa molts anys el que no està escrit. Escoles infantils, escoles de música i dansa, educació permanent d’adults, educació primària, serveis socials, etc… són una mostra de serveis municipals que haurien de ser finançats pel govern de l’Estat o per la Generalitat però que mai no ho han sigut, tot al contrari, formen part de les partides dels pressupostos municipals de cada poble. Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Novelda, i m’atreviria a dir que la major part dels ajuntaments d’Espanya hem reclamat en repetides ocasions la necessitat imperiosa d’un nou i millor sistema de finançament per a les entitats locals que tinga en compte, si més no, els serveis impropis que presten els ajuntaments. Com que ni del govern de l’Estat, presoner dels criteris de reducció del dèficit, ni del de la Generalitat, la prioritat política del qual no sembla cap altra que la de “los grandes eventos de la Comunidad”, podem esperar molts miracles, ens correspon a nosaltres, almenys a curt termini, a adoptar mesures de contenció que ens permetran millorar la situació econòmica.

No anava a ser-ne una excepció. Tot el contrari. L’any en curs ja hem fet un gran esforç i s’han aplicat mesures de contenció del gasto corrent, fonamentalment en les activitats d’algunes regidories, que faran possible un estalvi al final d’any, però sobretot en el capítol de personal, on a la reducció d’un 5% dels salaris de tots els funcionaris li hem de sumar la reducció del 7%, aplicada per voluntat pròpia a salaris, indemnitzacions i assistències de l’alcalde i regidors tant de l’equip de govern com de l’oposició.

L’any que entra és un any electoral. El proper 22 de maig se celebraran eleccions locals. Ens els anys electorals, els equips de govern solen tirar la casa per la finestra, com se sol dir, i deixen els pressupostos de l’any fets mistos. Encara tenim recent l’últim any electoral, 2007, amb uns números catastròfics: més de 2,5 milions en factures sense consignació pressupostària. En juny de 2007, el pressupost estava pràcticament esgotat i quedava més de mig any per gestionar. Han quedat darrere els anys de bonança, on sempre hi havia marge de maniobra per arreglar desaguisats d’esta mena. Els temps han canviat, no podem ni hem de repetir errades del passat, ara sense capacitat de reacció. 2011 ja toca la porta. Tots hem de tindre la responsabilitat de continuar intensificant l’aplicació de mesures d’austeritat, que ja han començat i que suposaran sacrificis per a persones i col·lectius, però el pressupost i la tresoreria no donen per a més. Els regidors hauran de fer servir l’últim trau del cinturó i els col·lectius hauran de suportar unes despeses de les quals, fins ara, a pesar de les dificultats en el pagament, es feia càrrec l’ajuntament. Sacrificis per a tots en anys de vaques flaques. Els polítics teníem l’obligació moral de ser els primers. La renúncia de quatre dedicacions exclusives (la meitat de les dedicacions) de quatre salaris, per part de regidors de l’equip de govern i de l’oposició, segur que no serà la solució al problema de falta de liquidesa de l’ajuntament , tot i que tota pedra fa paret, però vol ser un gest de solidaritat amb tots els proveïdors, que tarden moltíssim a cobrar les seues factures amb les dificultats que això significa per a les seues empreses, o amb les associacions que encara no han cobrat les subvencions o convenis de l’any en curs, i també un avanç del que seran els pressupostos de 2011, en avançada fase d’elaboració. Uns pressupostos marcats per una substancial reducció dels ingressos corrents (entorn als 2 milions d’euros), que requeriran d’uns disminució semblant dels gastos, que a dures penes podran cobrir els serveis mínims que presta l’ajuntament als ciutadans.

Des d’aquí vull agrair als col·lectius, que ja estan ja notant els efectes negatius de la falta de liquidesa municipal, i que l’any vinent voran reduïdes ostensiblement les seues partides, la comprensió que generalment estan mostrat amb l’ajuntament atesa la situació econòmica, i als proveïdors per la infinita paciència en el cobrament de les seus factures.

Sóc de l’opinió que, en èpoques com la que ens està tocant viure, tots els partits hem de ser capaços d’aparcar, ni que siga per un temps, les naturals discrepàncies i posar el mateix rumb en la direcció de la nau si volem arribar a bon port. El Partit Popular sembla que ha comprés la situació i navega en la bona direcció, així ho ha demostrat en els acords a que hem arribat tots tres grups polítics per aplicar mesures d’austeritat. Caldran bones dosis de trellat per compatibilitzar el suport a les noves mesures d’ajust que esguitaran tot el document pressupostari amb les tasques pròpies d’un grup municipal d’oposició i més amb l’horitzó de les eleccions municipals del proper maig. Els pressupostos de 2011 vam més enllà de la legislatura que acaba. Haurien de ser els pressupostos de tots, govern i oposició, per tal que maig enllà, puguen ser també els pressupostos de tots independentment de a qui li corresponga governar o ser oposició una vegada parlen les urnes.

 

Víctor Cremades i PayàPortaveu de Compromís.